1ª Jornada - De Dublin (Marley Parck) Knockree / Enniskerry

Al bany hi han dos cordills penjant del sostre. Un vermell i un blanc. fan més d'un metre i mig. No trobo la llum. Estiro el vermell i no passa res i el blanc em dona el bon dia esperat. El primer és per tenir aigua calenta... Ja ho habia llegit en algun texte però fins aquell instant no ho nrecordava!! Collons que en som d'oblisadissos els que som aportes dels quaranta.

He estat a un llit flonjo, tou, deliciòs, sota un nordic net, florejat... quina nit més descansada Déu meu!!

08:30, em truquen a la porta per què no hi ha telèfon. Ha funcionat l'avís de la recepció que vaig deixar ahir. Gracies i bon dia.

Sé que la parada de bus és a 150 metres del Hotel. Efectivament el número 41 (el 33 també hi va) passa als 10 minuts. Hi pujo i no torna canvi. Bé, que hi farem tiro 2 euros i es queden amb els deu cèntims de canvi. ës de dues alçades i començo a gaudir del primers paisatge metropolità de la capital... i mica en mica pasen els 50 minuts fins el centre d'un Dublin assoleiat que no te cap olor especial, ni cap abraçada per a mi, ni cap més sorpressa, ni cap altre cosa que de fet no espero.

Baixò just desprès de veure dos carrers lens de gents aturades als semàfors, m'agrada el bullici que observo i decidit carrego la motxila a les espatlles i trepitjo la ciutat.

Dono voltes, m'aprovosiono del que penso que necessito i vaig a trobar el bus número 16 que em portarà 50 minuts al sud de la ciutat just en front de la entrada de l'inici del Wicklow Way.

Qui transita pels carrers i carreters van en sentit contrari que a Catalunya. Em fa un xic de mal d'ulls. Però així van dades.

Observo que els cartells son escrits en irlandès i anglès, em consegueix un somriure solitari, que si mai algú hages vist no hagues entes. EALÚ (sortida d'emergència).

12:15 (tardíssim): Començo el Wicklow Way !!

Començo a caminar per el Marley Park amb molta gent en famila que agafa gana per dinar i jo suo ganes de caminar... de començar, de sentir un altre cop l'orgasme de dur-me per camins desconeguts, al costat de noves coneixences... Estic amb una imborrable rialla i amb el pas en aument equivocat, menjant-me els primers metres d'una setmana impressionat!